Jugar-se la vergonya

La raça aquí no conta. Era home de 30 a 40 anys, blanc, ulls verds, cabells
lleugerament emblanquinats de gris, de malveure, capbussat, trotinat, més
que res capficat.
Amb una mirada va escollir el lloc; es notava la professionalitat.
Va deixa caure un barret estripat al peus i es va posar, sense més, a jugar-se la
vergonya. La manera era igual, la que sabia o tenia, en el seu cas era una flauta
de fusta tronada i desafinada  i una cançó…
Des de la meva terrassa vaig estar una bona estona mirant, era un seguit de gent que passava a totes direccions, homes i dones enfeinats uns, divertits els altres, vacunats tots contra la soledat, la misèria, el patiment.
Tots es massa, pocs, curiosament els d’aspecte més humil deixaven caure la seva almoina amb un piadós somriure, tocats ben segur per la proximitat.A pocs se’ls va fer un nus a la gola.
Aquesta vegada era un altre el que es jugava la vergonya.

 

Amor amb sexe, sexe sense amor ?

Sopar

Vaig demanar el menú del dia.

A la taula del costat hi havia dues parelles d’entre 35 a 43 anys. Jo entre tant, vaig fullejar el diari.

La meitat de les taules estaven buides, no em va estranyar , vaig pensar mira, va com va !

Poc a poc gairebé es va omplir. Era un lloc agradable, diria familiar fins i tot. Hem va semblar que s’hi havia de menjar bé. De la cuina ( la tenia prou a prop ) en sortia una bona olor que ajudava a obrir la gana i de sobtat vaig canviar el menú del dia per uns cargols a la llauna i unes costelles de conill a la brasa.

Els de la taula del costat, se’ls veia cada vegada més animats i entre copa i copa de vi es gastaven bromes, potser celebraven alguna cosa.

Amor sense sexe, sexe sense amor? Ho va preguntar una de les dues noies. Van canviar-se mirades de complicitat i tot seguit el silenci. Cap gosava mullar-se.

La cambrera em va servir els cargols i es van posar a parlar de viatges, projectes, feina i de records.

Em vaig quedar sense resposta.

Amor sense sexe, sexe sense amor?